La baronessa ha manifestat aquesta disposició durant la presentació de l'exposició "Rusiñol, Monet, Gauguin, Sunyer. El paisatge en la Col · lecció Carmen Thyssen", amb la qual s'inaugura la nova temporada del CaixaForum de Girona.
Aquesta mostra, que posa en relleu els contactes entre la pintura catalana i les grans tendències de l'art del seu temps, podria convertir-se en avantsala de l'arribada del gruix de la col · lecció a la ciutat comtal, si prosperen les converses que mantenen les diferents parts, segons ha confirmat la baronessa.
Carmen Thyssen ha insistit que li faria una "gran il · lusió" que la seva col · lecció catalana vagi a parar a Barcelona, ??perquè es tracta de la seva terra.
La baronessa Thyssen ha assenyalat avui que seran els experts els qui faran la selecció definitiva dels quadres que s'hagin de mostrar, i ha insistit que la relació que manté amb els responsables del Museu Nacional d'Art de Catalunya és "boníssima".
La baronessa ha recordat igualment que, quan ella i el seu marit van arribar a Madrid amb la col · lecció Thyssen, el Museu del Prado no travessava el seu millor moment, "però després va ser una meravella, perquè la capital d'Espanya s'ha convertit en la mundial de l'art gràcies al fet que el Thyssen, el Prado i el Reina Sofia han fet una gran potència junts ". Segons Carmen Thyssen, la discussió actual és sobre si l'arribada de la seva col · lecció a Barcelona potenciaria el MNAC i la resta de museus de la ciutat comtal.
Tot i això, la baronessa ha reiterat que "encara és molt aviat" per donar dates o resultats de les converses i s'ha centrat en l'exposició que s'inaugura demà al CaixaForum de Girona, on estarà exposada fins al pròxim 6 de gener.
La mostra, titulada "Rusiñol, Monet, Gauguin, Sunyer. El paisatge a la col · lecció Carmen Thyssen", és un recorregut per la història del paisatge a les pintures catalana i europea.
Consta de 51 obres, entre les quals figuren teles de Martí i Alsina, Vayreda, Urgell, Rusiñol, Meifrèn, Sunyer, Togores, Miró o Tàpies al costat d'altres d'artistes estrangers, principalment francesos, i es descompon cronològicament en cinc apartats: Naturalisme, Del post-romanticisme al simbolisme, La mirada impressionista, Nous classicismes i Avantguardes.
L'exposició mostra l'estreta relació que els pintors catalans han mantingut sempre amb els seus col · legues europeus, des dels primers viatges de Martí i Alsina a París, a mitjan segle XIX, fins a l'èxit internacional de Miró o Clavé.
Abasta des del romanticisme de Rousseau i Lluís Rigalt, fins als paisatges espectrals de Cuixart, Ponç i Tàpies, incloent el simbolisme de Maximilien Luce i Modest Urgell, el impressionisme i postimpressionisme de Monet i Gauguin, Joaquim Mir i Santiago Rusiñol. A l'exposició hi ha també la tornada a l'ordre de Derain, Matisse i Bonnard, al costat de Joaquim Sunyer, Rafael Benet i Josep de Togores, i la visió avantguardista de Braque, Léger i Joaquín Torres-García.
El recorregut, realitzat avui per la baronessa, s'obre simbòlicament amb la demolició de les muralles de Barcelona el 1854 i conclou en la posguerra.
