Amb aquesta iniciativa prentenen evitar que la fundació hagi de tancar les portes. Moltes famílies han de fer mans i mànigues perquè els seus fills discapacitats puguin mantenir la seva feina.
Es tracta de discapacitats que surten al mercat laboral gràcies a aquestes entitats que els formen i els posen un tutor perquè els ajudi amb la seva feina. El govern central no els ha transferit ni un euro des del mes de gener i és difícil que les entitats tirin endavant.
Per això on no arriba l'administració arriben les famílies, que han decidit que, aquelles que poden donen una mensualitat del sou que guanyen els seus fills a la fundació. En Francesc Carulla és el pare de la Clàudia que té síndrome de Down i treballa a una botiga de bicicletes. Per ella diu, la seva feina és fonamental: "La Clàudia va contenta cada dia a treballar, les persones necessiten un motiu, un estímul per llevar-se, i ella sempre torna contenta de la feina".
És necessari diferenciar els centres especials de treball ( que són tallers on treballen els discapacitats) amb aquestes fundacions que es dediquen a la inserció laboral: de manera que les persones amb discapacitats treballen al mercat ordinari. Aquestes no han rebut cap subvenció des de gener, i encara que els han dit que a finals d'any rebran diners aquests arribaran amb una retallada del 60%.
És a dir, que una entitat que el 2011 va ingressar 150.000 euros ara en rebrà 50.000. Això, segons els responsables d'aquestes entitats, posa en perill la supervivència d'aquests centres i el futur d'aquests discapacitats.
